Anàlisi
El rol dels centres en la promoció de transformacions educatives és clau. Donada la seva importància, es torna necessari comprendre de quina manera s’insereix la ETCG a nivell institucional en general. En aquest sentit, és imprescindible respondre a les dues preguntes següents:
Quines característiques tenen aquests centres educatius perquè puguin incorporar de manera reeixida l’Educació Transformadora per a la Ciutadania Global?
Què facilita als centres educatius el desenvolupament de pràctiques educatives emmarcades en l’educació transformadora i la ciutadania global?
Conclusions
L’informe recull tota una sèrie de conclusions sobre els centres educatius entre les quals destaquen les següents:
La ETCG es pot desenvolupar en qualsevol centre.
Els equips directius són importants ja que són els que poden decidir implementar la ETCG com a part de les propostes educatives orientades a la millora integral del centre.
Un professorat implicat, que viu amb vocació la seva professió, amb motivacions cap al social i amb un perfil actiu cap a la comunitat facilitarà la implementació de la ETCG.
El currículum escolar no és un condicionant imposibilitador per a la realització d’activitats de ETCG.
La relació entre el centre educatiu i altres actors (ONGD, per exemple) és rellevant a l’hora d’implementar la ETCG.
Recomanacions
Per a facilitar el rol dels centres en la promoció de la ETCG, es consideren fonamentals les següents recomanacions:
1.- Incorporar la ETCG en els processos de gestió i programació dels centres educatius
Incloure la ETCG en el projecte educatiu.
Promoure el lideratge dels equips directius en els processos d’implementació de la ETCG.
Vincular la ETCG amb metodologies actives com el treball per projectes (ABP) o en iniciatives d’aprenentatge servei (ApS).
Recopilar experiències i pràctiques que puguin ser font d’aprenentatge per al professorat.
Promoure la creació i selecció de materials educatius útils per a la implementació de la ETCG.
2.- Afavorir el desenvolupament de les competències docents orientades a la incorporació de la ETCG
Fomentar la sensibilització entre el professorat.
Reforçar processos de formació a professorat i equips directius.
Planificar processos d’acompanyament i suports al professorat novell en relació a la ETCG.
Fomentar l’equilibri entre les dimensions local i global a través de temàtiques com la igualtat de gènere, els Drets Humans o la sostenibilitat.
Treballar la ETCG en els processos de planificació i desenvolupament de competències.
Aprofitar els grans esdeveniments globals (pandèmia, invasió d’Ucraïna,…) per a la sensibilització, l’obertura de línies de treball orientades a la ETCG.
3.- Aprofitar les oportunitats existents entorn del disseny del currículum i a la seva implementació per a la incorporació de la ETCG
Prioritzar propostes externes que s’integrin curricularment en la programació general de l’aula i que permeti treballar en el mitjà i llarg termini.
Generar un marc legislatiu que impulsi la integració de perspectives que possibilitin pràctiques educatives transformadores.
Concretar i generar propostes educatives que incloguin els enfocaments de la ETCG per part de les comunitats autònomes.
Aprofitar el marc curricular de la LOMLOE.
Vincular el marc curricular amb metodologies com a Aprenentatge i Servei i Aprenentatge Basat en Projectes.
Promoure espais de participació del professorat en processos d’apropiació curricular.
4.- Potenciar el vincle entre entitats socials i centres educatius, així com l’articulació amb altres agents
Generar mecanismes de coordinació entre els agents que actuen directament o indirectament en els centres educatius.
Reforçar el treball en l’àmbit formal amb altres iniciatives del teixit social de les quals l’alumnat pot ser partícip.
Fomentar l’elaboració de propostes didàctiques sobre temàtiques rellevants i urgents.
Procurar que la diversitat terminològica associada a la ETCG no constitueixi un impediment per al seu desenvolupament.
Metodologia
En el procés de recerca per al cas dels centres educatius van participar 77 persones, a través de 46 entrevistes a personal de 28 centres (15 concertats i 13 públics), de 9 comunitats autònomes: Andalusia, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Valenciana, Euskadi, Extremadura i Regió de Múrcia.
